RACHEL RITCHIE BRIGADISTA DEL SEGLE XXI

2022-05-10 08:00

RACHEL RITCHIE, BRIGADISTA DEL SEGLE XXI

22 de desembre de 2016

  Se’ns fa molt difícil parlar de tu, Rachel, als que t’hem conegut i estimat, quan ens sentim amb el cor ferit i aclaparats per un remolí d’imatges i records.
  Ha estat a Siurana on ha passat tot; la Siurana del teu Priorat estimat i la Siurana on reposen les restes de Joan Sales i Núria Folch. I ha estat precisament allí, des del Salt de la Reina Mora des d’on has decidit dir-nos Adéu, Rachel. Arribares a la Bisbal el 2001 amb els brigadistes internacionals; la història de la Guerra Cilvil t’absorbí i a la Cova hospital de Santa Llúcia i al cementiri municipal homenatjarem als caiguts a la Batalla de l´Ebre; molta gent del poble vam treballar moltes hores amb tu fent els preparatius amb il·lusió. Poc després sorgiria l’associació No Jubilem la Memòria de la qual l’Angela Jackson i tu en serieu l´ànima. Aleshores conegueres al Gerard, bisbalenc, amb el qual, a la Cova hospital celebràveu la cerimònia del vostre enllaç.
  Amb molta gent vinguda del teu país, Anglaterra, seguiren els homenatges als caiguts; coneixies perfectament la nostra llengua i, amb ella i la teva, erets la seva veu i la nostra veu. I ara, en el mateix cementiri que entrares per primer cop l’any 2001 dormiràs el son etern; entre els caiguts a la Batalla de l’Ebre i, entre els nostres i entre nosaltres.
  Des del dolor que sentim els que t’hem conegut i estimat, sàpigues que ets ben present. El buit que has deixat ha estat immens, però per tot el que has fet des que vas arribar amb els Brigadistes el 2001 ets com una més d’ells: una Brigadista del segle XXI
 
    Al març de 2018 va visitar el poble, Mr. Geoff Cowling, ex Consol Británic a Catalunya; gran amic de la Rachel i un enamorat de Catalunya, que s’ha assabentà de la fatal noticia quan es trobava al Brasil. Va visitar la Cova Hospital, l’exposició AIXÒ VA PASSAR, vam estar una bona estona parlant al bar de l’Ateneu i després amb l’Alan Warren i l’Almudena, la traductora madrilenya que els acompanyava, vam anar cap al cementiri. Allí, Molt emocionat, en el moment de dipositar les flors sobre el nínxol no va poder contenir el plor
 
    L’Angela Jackson també ens parla d’ella en aquest article homenatge publicat en anglès a la revista de l’IBMT (International Brigade Memorial Trust) en assabentar-se de la seva mort, que em va fer arribar des d’Anglaterra.
 
RACHEL RITCHIE: UN HOMENATGE
Ara fa setze anys, em trobava amb dificultats per comunicar-me amb els habitants de la petita vila muntanyenca de la Bisbal de Falset, al Priorat. Allí s’hi parlava en català (o bé una barreja de català i castellà amb un accent molt marcat), i les meves habilitats idiomàtiques no estaven a l’alçada necessària per fer d’intèrpret al grup de brigadistes que hi anirien per a estar-s’hi durant uns quants dies.
   Havia de tenir lloc la cerimònia inaugural d’un monument que senyalava la ubicació de la fossa comuna al cementiri on els brigadistes i els soldats Republicans van rebre sepultura. Una placa havia de ser ubicada al lloc on van morir, una gran cova prop d’allí que havia servit d’hospital per als ferits de la Batalla de L’Ebre, així com per als civils ferits en els bombardejos duts a terme per les tropes de Franco.
Degut a l'interès compartit per la Guerra Civil Espanyola, poc temps abans m’havia trobat per primer cop amb la Rachel Ritchie a Barcelona, on treballava des de feia anys. Com a excel·lent lingüista, era la persona ideal per a fer d’intèrpret per als brigadistes i els polítics catalans que parlarien a les cerimònies. Quan li vaig demanar ajuda, va respondre amb entusiasme, i tot d’una va esdevenir un element de valor incalculable, tenint cura dels brigadistes i les seves famílies, resolent els problemes que apareixien, i traduint i interpretant i, per a un alleujat contingent angloparlant, demostrant capacitat per resumir alguns dels llargs discursos polítics pronunciats per prestigiosos dignataris.
   Era només una de les seves diverses habilitats. Llicenciada en Llengües Europees Modernes per la Durham Universitat amb un Màster en Museologia per la Universitat de Barcelona, era també una artista de talent amb estudis a l’Escola de les Arts del Vidre a Barcelona, especialitzant-se en la restauració de vidre i, també, creant els seus propis dissenys per a vitralls i joieria.
   Per a mi, aquests pocs dies treballant amb la Rachel a La Bisbal de Falset, representen l’inici d’una amistat que ha de durar fins a la seva tràgica mort a Siurana, el 22 de desembre de 2016. Per a la Rachel, aquest primer acte commemoratiu amb els brigadistes, va ser també l’inici de la seva relació amb el Gerard Amorós, gerent de la cooperativa agrícola local, que va portar al seu casament el 2003 en una cerimònia única i memorable a la cova -una jornada feliç per a les famílies i els amics i, per als més vells de la vila, un dia que tal vegada va alleujar els dolorosos records del terrible patiment que hi va tenir lloc durant la guerra civil.
  La Rachel i el Gerard es van instal·lar a la ciutat de Falset i, quan jo vaig anar a viure a la propera vila de Marçà, va participar en la fundació de No Jubilem la Memòria, una associació dedicada a recuperar el record de la Guerra Civil al Priorat. Durant els anys següents es va implicar en els nombrosos actes que organitzàrem: exposicions, conferències, rutes turístiques, commemoracions i en les nombroses col·laboracions amb d’altres grups, incloent-hi l’IBMT. Serà recordada per molta gent de diferents nacionalitats que van participar en els actes pel seu esperit generós i exuberant, la seva voluntat d’ajudar i la seva eficiència en els moments de dificultat.
   En els darrers anys, el seu coneixement de la cultura i els vins del Priorat havia crescut i fructificat al temps que aixecava una empresa turística feta a la seva mida amb seu a Falset. Les seves rutes van atraure una clientela internacional que escrivia meravelles de les excursions de què havien gaudit, gràcies als coneixements que la Rachel tenia de les bodegues i restaurants i el seu amor per la bellesa natural i els tresors culturals de Catalunya.
Tothom al Priorat coneixia la Rachel, una noia de Lancashire però Prioratina per adopció, una estimadíssima defensora de la comarca allà on anava, des de fires internacionals del vi fins a les excursions guiades per a descendents dels brigadistes. Mare de dos fills de curta edat, serà profundament enyorada per la seva família i pel seu ampli cercle d’amics.
 
  Angela Jackson és historiadora i membre de l’IBMT.
 
RACHEL RITCHIE: BRIGADISTA DEL SIGLO XXI
22 de diciembre de 2016
Se nos hace muy difícil hablar de ti, Rachel, a los que te hemos conocido y querido, cuando nos sentimos con el corazón herido y abrumados por un torbellino de imágenes y recuerdos.
   Ha sido en Siurana donde ha pasado todo; la Siurana de tu Priorat querido y la Siurana donde reposan los restos de Joan Sales y Núria Folch. Y ha sido precisamente allí, desde el Salto de la Reina Mora desde donde has decidido decirnos Adiós, Rachel. Llegaste a la Bisbal en 2001 con los Brigadistas Internacionales; la historia de la Guerra Cilvil te absorbió y en la Cueva hospital de Santa Lucía y el cementerio municipal homenajeamos a los caídos en la Batalla del Ebro; mucha gente del pueblo trabajamos muchas horas contigo haciendo los preparativos con ilusión. Poco después surgiría la asociación No Jubilem la Memoria de la que Angela Jackson y tu seriáis el alma. Entonces conociste al Gerard, bisbalenc, con el que, en la Cueva hospital celebrábrasteis la ceremonia de vuestro enlace.
   Con mucha gente venida de tu país, Inglaterra, siguieron los homenajes a los caídos; conocías perfectamente nuestra lengua y, con ella y la tuya, eras su voz y nuestra voz. Y ahora, en el mismo cementerio que entraste por primera vez en 2001 dormirás el sueño eterno; entre los caídos en la Batalla del Ebro y, entre los nuestros y entre nosotros.
   Desde el dolor que sentimos los que te hemos conocido y querido, sepas que estás muy presente. El vacío que has dejado ha sido inmenso, pero por todo lo que has hecho desde que llegaste con los Brigadistas en 2001 eres como una más de ellos: una Brigadista del siglo XXI
 
   En marzo de 2018 visitó el pueblo, Mr. Geoff Cowling, ex Consuelo Británico en Cataluña; gran amigo de Rachel y un enamorado de Cataluña, que se habia enterado de la fatal noticia cuando se encontraba en Brasil. Visitó la Cueva Hospital, la exposición AIXÒ VA PASSAR, estuvimos un buen rato hablando en el bar del Ateneu y después con Alan Warren y la Almudena, la traductora madrileña que los acompañaba, fuimos hacia el cementerio. Allí, Muy emocionado, en el momento de depositar las flores sobre el nicho no pudo contener el llanto
 
. Angela Jackson también nos habla de ella en este artículo homenaje publicado en inglés en la revista del IBMT (International Brigade Memorial Trust) en enterarse de su muerte, que me hizo llegar desde Inglaterra.
 
RACHEL RITCHIE: UN HOMENAJE
   Hace dieciséis años, me encontraba con dificultades para comunicarme con los habitantes de la pequeña ciudad montañosa de la Bisbal de Falset, en el Priorat. Allí se hablaba en catalán (o bien una mezcla de catalán y castellano con un acento muy marcado), y mis habilidades idiomáticas no estaban a la altura necesaria para hacer de intérprete al grupo de brigadistas que irían para estarse durante varios días.
Debía tener lugar la ceremonia inaugural de un monumento que señalaba la ubicación de la fosa común en el cementerio donde los brigadistas y los soldados Republicanos recibieron sepultura. Una placa debía ser ubicada en el lugar donde murieron, una gran cueva cerca de allí que había servido de hospital para los heridos de la Batalla del Ebro, así como para los civiles heridos en los bombardeos llevados a cabo por las tropas de Franco.
  Debido al interés compartido por la Guerra Civil Española, poco tiempo antes me había encontrado por primera vez con la Rachel Ritchie en Barcelona, ​​donde trabajaba desde hacía años. Como excelente lingüista, era la persona ideal para hacer de intérprete para los brigadistas y los políticos catalanes que hablarían a las ceremonias. Cuando le pedí ayuda, respondió con entusiasmo, y de pronto se convirtió en un elemento de valor incalculable, teniendo cuidado de los brigadistas y sus familias, resolviendo los problemas que aparecían, y traduciendo e interpretando y, para un aliviado contingente angloparlante, demostrando capacidad para resumir algunos de los largos discursos políticos pronunciados por prestigiosos dignatarios.
    Era sólo una de sus diversas habilidades. Licenciada en Lenguas Europeas Modernas por la Durham Universidad con un Master en Museología por la Universidad de Barcelona, ​​era también una artista de talento con estudios en la Escuela de las Artes del Vidrio en Barcelona, ​​especializándose en la restauración de vidrio y, también, creando sus propios diseños para vitrales y joyería.
    Para mí, estos pocos días trabajando con Rachel en La Bisbal de Falset, representan el inicio de una amistad que durará hasta su trágica muerte en Siurana, el 22 de diciembre de 2016. Para la Rachel, este primer acto conmemorativo con los brigadistas, fue también el inicio de su relación con Gerard Amorós, gerente de la cooperativa agrícola local, que llevó a su boda en el 2003 en una ceremonia única y memorable en la cueva -una jornada feliz para las familias y los amigos y, para los más viejos de la ciudad, un día que tal vez aliviar los dolorosos recuerdos del terrible sufrimiento que tuvo lugar durante la guerra civil.
Raquel y Gerard se instalaron en la ciudad de Falset y, cuando yo fui a vivir a la cercana villa de Marçà, participó en la fundación de No Jubilem la Memoria, una asociación dedicada a recuperar el recuerdo de la guerra Civil en el Priorat. Durante los años siguientes se implicó en los numerosos actos que organizamos: exposiciones, conferencias, rutas turísticas, conmemoraciones y en las numerosas colaboraciones con otros grupos, incluyendo la IBMT. Será recordada por mucha gente de diferentes nacionalidades que participaron en los actos por su espíritu generoso y exuberante, su voluntad de ayudar y su eficiencia en los momentos de dificultad.
   En los últimos años, su conocimiento de la cultura y los vinos del Priorat había crecido y fructificado al tiempo que levantaba una empresa turística hecha a su medida con sede en Falset. Sus rutas atrajeron una clientela internacional que escribía maravillas de las excursiones de que habían gozado, gracias a los conocimientos que Rachel tenía de las bodegas y restaurantes y su amor por la belleza natural y los tesoros culturales de Cataluña.
   Todo el mundo en el Priorat conocía Rachel, una chica de Lancashire pero prioratina por adopción, una queridísima defensora de la comarca donde iba, desde ferias internacionales del vino hasta las excursiones guiadas para descendientes de los brigadistas. Madre de dos hijos de corta edad, será profundamente añorada por su familia y por su amplio círculo de amigos.
Angela Jackson es historiadora y miembro del IBMT
 

RACHEL RITCHIE 21ST CENTURY BRIGADISTS

December 22, 2016

Four years

Speaking about Rachel is not an easy task for anyone who knew and loved her now that our hearts are bleeding and our minds are overwhelmed in a turmoil of images and memories.

It all happened in Siurana. The same Siurana in your loved Priorat and the same Siurana, as well, where Joan Sales and Núria Folch were laid to rest. And it was right there, from Salt de la Reina Mora, where you said farewell, Rachel.

It was back in 2001, alongside the brigadists, when you first arrived to la Bisbal de Falset. The stories of the Civil War touched you deeply, and together, at the Cave-Hospital Santa Llúcia and at the local cemetery, we rendered tribute to the fallen of the Battle of the Ebro. With great emotion, many people from the village worked hard with you making the arrangements for the ceremony. Soon after that, the association No Jubilem la Memòria, of which you and Angela Jackson were the heart and soul, was created. At that time you met Gerard, from la Bisbal de Falset, the man you later married at the Cave-Hospital.

With many people coming from your country, England, the tributes to the fallen continued. You could speak our language as well as your own, you were our voice and theirs. And today, at the same cemetery you first entered in 2001, you will sleep a never ending sleep, side by side with the fallen in the Battle of the Ebro, with our people, with us.

From the pain of those who have known and loved you, know that you are present. The gap you’ve left has been immense, but for everything you’ve done since you arrived with the Brigadiers in 2001, you’re one of them: a 21st century Brigadier

In March 2018 he visited the village, Mr. Geoff Cowling, former British Consul in Catalonia; great friend of Rachel and a lover of Catalonia, who found out about the fatal news when she was in Brazil. He visited the Cova Hospital, the exhibition THIS HAPPENED, we had a good time talking in the bar of the Ateneu and then with Alan Warren and Almudena, the translator from Madrid who accompanied them, we went to the cemetery. There, Very excited, at the time of depositing the flowers on the niche could not contain the weeping

Angela Jackson also tells us about her in this tribute article published in English in the IBMT (International Brigade Memorial Trust) magazine when she found out about her death, which she sent me from England.

RACHEL RITCHIE: a tribute

By Angela Jackson

Sixteen years ago, I was finding it a struggle to communicate with some of the local residents in the small mountain village of La Bisbal de Falset in the Priorat. They spoke Catalan (or strongly accented Spanish mixed with Catalan) and my language skills were not up to the task of interpreting for the group of Brigaders who were going to come and stay there for several days.

There was to be a ceremony to inaugurate a memorial to mark the site of a communal grave in the cemetery where Brigaders and Republican soldiers were buried. A plaque would then be unveiled in the place where they had died, a massive cave nearby which had been used as a hospital for the wounded from the Battle of the Ebro, as well as civilians injured in bombardments by Franco's forces.

Due to a shared research interest in the Spanish Civil War, I had recently met Rachel Ritchie for the first time in Barcelona, where she had been working for several years. As an excellent linguist, she was the ideal person to undertake the task of interpreting for the Brigaders and the Catalan politicians who would be speaking at the ceremonies. When I asked for her help, she responded with enthusiasm, and immediately became an invaluable asset, helping to look after the Brigaders and their families, solving problems that arose, as well as translating and interpreting and, rather to the relief of all the English speaking contingent, proved herself capable of summarising some of the long political speeches made by prestigious dignitaries.

This was just one of her varied talents. A graduate in Modern European Languages from Durham University with an MA in Museum Studies from the University of Barcelona, she was also a gifted artist who had trained at the Glass School of Barcelona, specialising in the restoration of historic stained glass as well as creating her own designs for windows and jewellery.

For me, those few days working with Rachel in La Bisbal de Falset were the start of a friendship which lasted till her tragic death at Siurana on 22 December 2016. For Rachel, that first event with Brigaders was also the beginning of a romance with Gerard Amorós, the manager of the village olive oil cooperative, leading to their marriage in 2003 and a uniquely memorable wedding ceremony held in the cave – a happy occasion for their families and friends and, for the older villagers, a day that perhaps helped to ease the memories of the terrible suffering that had taken place there during the civil war.

Rachel and Gerard set up home in the market town of Falset and, when I moved to nearby Marçà, she became a founder member of No Jubilem la Memòria, an association aiming to recover the memory of the civil war in the Priorat. Over the following years she was involved with the numerous events we organised: exhibitions, conferences, tours, commemorations, and in the numerous collaborations with other groups, including the IBMT. She'll be remembered by many people of different nationalities who attended these events for her exuberant and generous spirit, her willingness to help and efficiency in moments of difficulty.

In recent years, her knowledge of the culture and wines of the Priorat had blossomed and extended further afield as she successfully built up a bespoke tourism company with an office in Falset. Her tours attracted a truly international clientèle who gave wonderful reviews of the trips they had enjoyed, thanks to Rachel's inside knowledge of the wineries and restaurants and her love of the natural beauty and cultural treasures of Catalonia.

Everyone in the Priorat knew Rachel, a Lancashire lass but Prioratina by adoption, a greatly-loved champion for the region wherever she went, from international wine fairs to the guided tours with descendants of Brigaders. The mother of two young sons, she will be sorely missed by her family and everyone in her wide circle of friends.

Angela Jackson is a historian and IBMT member.

Postet on 10 January 2017.

 

Retorna