MEMÒRIA DE LA GUERRA - Miquel Masip Masip

2023-11-10 09:12

 ALS 103 ANYS ENS HA DEIXAT MIQUEL MASIP MASIP

 Va morir el passat 7 de novembre de 2023, a la residència de Torredembarra

Publicat el 2-6-2017

 

-Si son unos niños todavía, podrían tomar el biberón-

      D'aquesta frase de la ministra de la República Federica Montseny, Miquel Masip diu:

- Doncs aquesta medalla que ens han penjat la conservarem fins a la mort        

    

      Miquel Masip Masip va néixer el 5 d’abril de l’any 1920 a la Bisbal de Falset i és l’únic membre viu de  de l’anomenada lleva del Biberó i en aquest llibre narra la seva experiència en la Guerra Civil, en la qual va prendre part de manera inesperada. Als 92 anys decideix escriure els records de la seva joventut d’una manera sincera, passional i alhora molt detallada. Així ens trobem davant d’un escrit autobiogràfic directe i clar on apareixen persones, situacions, llocs i dates que han format part de la seva vida. Els escenaris per on discorre la història són molt propers al poble, de tal manera que els nadius arribem a tenir la sensació que ho vivim i anem amb ell.

    Entre guerra i servei militar van passar set anys i al tornar al poble continuà exercint de barber.

-La barberia estava com qui diu d’avant de casa, per aquell temps era molt elegant, amb un dels pocs ràdios que aleshores hi havia al poble que era tota una atracció per a les criatures, sobre tot a les vesprades nits d’estiu a la fresca que ens paràvem davant la porta per escoltar les noticies, els «Discos dedicados» i els espots publicitaris. Entre les moltes vegades que em van tallar el cabell recordo especialment el 2 de maig de 1951, vigília de la meva Primera Comunió: a més d’un bon vestit, calia un bon tallat i un bon pentinat, i així va ser, vaig sortir molt cofoi.-

   Quan es començava a recuperar del trasbals de la guerra, una altra catàstrofe patí el poble. El fred del febrer de 1956 ho matà tot, arbres, hortalisses,...Va ser al trauma més gran del segle XX després de la Guerra Civil, desenes de famílies van emigrar; la població del poble es reduí a la meitat i ja mai més es va recuperar. Aleshores el Miquel i tota la família van anar a viure a Tarragona.

-Entre molts altres records, guardo els de la seva boda amb l’Amparo i el dia que van venir a acomiadar-se quan se’n anaven cap a Tarragona, aquest va ser mol trist.-

  Ara, als 97 anys, te una memòria i una vitalitat envejables. Li agrada molt passejar, veure pel·lícules i escoltar sarsuela. Però, sobre tot, el que més li agrada és conversar amb els seus amics, la família i la gent que l’envolta.

    Gràcies per donar-nos l'oportunita de conèxer aquesta història i... 

Per molts anys Miquel!!!

e.m.g.

MEMORIA DE LA GUERRA - Miquel Masip Masip

   Miquel Masip Masip nació el 5 de abril de 1920 y es el único miembro vivo de la Bisbal de Falset de la llamada quinta del Biberón y en este libro narra su experiencia en la Guerra Civil, en la que tomó parte de manera inesperada. A los 92 años decide escribir los recuerdos de su juventud de una manera sincera, pasional y al mismo tiempo muy detallada. Así nos encontramos ante un escrito autobiográfico directo y claro donde aparecen personas, situaciones, lugares y fechas que han formado parte de su vida. Los escenarios por donde discurre la historia son muy cercanos al pueblo, de tal modo que los nativos llegamos a tener la sensación de que lo vivimos y vamos con él.

     Entre la guerra y el servicio militar pasaron siete años y al volver al pueblo continuó ejerciendo de barbero.

-La barbería estaba como quien dice de delante de mi casa, por aquel entonces era muy elegante, con uno de los pocos radios que entonces había en el pueblo, que era toda una atracción para los niños, sobre todo en los atardeceres y noches de verano tomando el fresco al aire libre cuando nos parábamos frente a la puerta para escuchar las noticias, los «Discos Dedicados» y los spots publicitarios. Entre las muchas veces que me cortaron el cabello recuerdo especialmente el 2 de mayo de 1951, víspera de mi Primera Comunión: además de un buen vestido, era necesario un buen cortado  de pelo y un buen peinado, y así fue, salí muy satisfecho.-

   Cuando se empezaba a recuperar de la conmoción de la guerra, una nueva catástrofe sufrió el pueblo. El frío de febrero de 1956 lo mató todo, árboles, hortalizas, ... Fue el trauma más grande del siglo XX después de la Guerra Civil, decenas de familias emigraron; la población del pueblo se redujo a la mitad y ya nunca más se recuperó. Entonces Miguel y toda la familia se fueron a vivir a Tarragona.

-Entre muchos otros recuerdos, guardo los de su boda con Amparo y el día que vinieron a despedirse cuando se iban hacia Tarragona, este fué muy triste.-

   Ahora, a los 97 años, tiene una memoria y una vitalidad envidiables. Le gusta mucho pasear, ver películas y escuchar zarzuela. Pero, sobre todo, lo que más le gusta es conversar con sus amigos, la familia y la gente que le rodea.

    Gracias por darnos la oportunidad de conocer esta historia i...

Por muchos años Miguel !!!

e.m.g