AQUELL AGOST...A LES COVES VAN FLORIR LES FLORS

2015-08-03 00:00

    Després del bombardeig del 4 d’agost de 1938, la gent fugí en desbandada i terroritzada cap a les coves de les muntanyes de l’entorn. Durant cinc mesos va haver d’adaptar-se a les dures condicions de vida del medi, suportant  des de la calor intensa del mes d’agost fins al fred glacial del mes de desembre i primers dies de gener quan, un cop van entrar els franquistes, els van ordenar tornar al poble.

     A les coves s’hi va viure i s’hi va patir, s’hi va morir i s’hi va néixer. El 21 d’agost una nena  naixia a la cova de Cal Manuel, al barranc de la Cova de Benet i de nom li posaren Flor. La Flor Masip naixia mentre Josep Masip, el seu avi, moria al mateix moment al seu costat. Uns dies desprès, el 29 d’agost, a la cova del Torrent de Cal Perxe, arribava al món la Rosa Masip, mentre el mateix dia, allí tocant, 12 soldats que havien arribats ferits de la Batalla de l’Ebre, morien a   la Cova Hospital de Santa Llúcia enmig d’un panorama de mort i de tragèdia. La Flor i la Rosa, totes dues de mateix cognom però sense parentesc, eren flors d’agost, flors d’una guerra, com el Miquel Perelló o el Jonaet Garcia, fill de refugiats, nascut també per aquelles dates a la Cova Hospital de Santa Llúcia.  Aquelles criatures malgrat tot, arribaven al món com volent-nos  demostrar que per damunt dels camps de la mort, també hi pot germinar i créixer, vencedora, la llavor de la vida.

  • Gran petjada hi deixà.
  • Era en plena canícula
  • i malgrat ser dies de llum i color;
  • no hi havia esperança,
  • no hi havia alegria.
  •  
  • Eren dies de guerra i tristor,
  • a les coves,  la gent fugia.
  • A les coves van florir les flors;
  • a la del Manuel florí la Flor
  • i, a la del Torrent, la Rosa ho faria
  •  
  • En terra cremada van florir les flors,
  • en terra cremada, la Rosa i la Flor
  • portaven joia i  alegria:
  • eren les flors de la Pau.
  • Eren flors d’esperança,
  • eren flors de vida.
  •  
  • Aquell agost...
  • A les coves, van florir les flors.
  •  

emg 2011

 

Después del bombardeo del 4 de agosto de 1938, la gente huyó en desbandada y aterrorizada hacia las cuevas de las montañas del entorno. Durante cinco meses tuvo que adaptarse a las duras condiciones de vida del medio, soportando desde el calor intenso del mes de agosto hasta el frío glacial del mes de diciembre y primeros días de enero cuando, una vez entraron los franquistas, les ordenaron regresar al pueblo.

     En las cuevas se vivió y se sufrió, se murió y se nació. El 21 de agosto una niña nacía en la cueva de Cal Manuel, en el barranco de la Cueva de Benet y de nombre le pusieron Flor. La Flor Masip nacía mientras José Masip, su abuelo, moría en el mismo momento a su lado. Unos días después, el 29 de agosto, en la cueva del Torrent de Cal Perxe, llegaba al mundo la Rosa Masip, mientras el mismo día, allí al lado, 12 soldados que habían llegado heridos de la Batalla del Ebro, morían en la Cueva Hospital de Santa Lucía en medio de un panorama de muerte y de tragedia. La Flor y la Rosa, ambas de mismo apellido pero sin parentesco, eran flores de agosto, flores de una guerra, como Miquel Perelló o Joanet Garcia, hijo de refugiados, nacido en aquellos dia en la Cova Hospital de Santa Llúcia. Aquellas criaturas a pesar de todo, llegaban al mundo como queriéndonos demostrar que por encima de los campos de la muerte, también puede germinar y crecer, vencedora, la semilla de la vida.

Gran huella dejó.
Era en plena canícula
y  a pesar de ser días de luz y color;
no había esperanza,
no había alegría.

Eran días de guerra y tristeza,
a las cuevas, la gente huía.
En las cuevas florecieron las flores;
a la del Manuel floreció la Flor
y, a la del Torrent, Rosa lo haría

En tierra quemada florecieron las flores,
en tierra quemada, la Rosa y la Flor
traian felicidad y alegría:
eran las flores de la Paz.
Eran flores de esperanza,
eran flores de vida.

Aquel agosto ...
En las cuevas, florecieron las flores
.

emg