EL POBLE 

 LA BISBAL DE FALSET - Parc Natural del Montsant

+ INFORMACIÓ DE SERVEIS DEL MUNICIPI

https://www.ebreguia.com/territori

DESPLAZAR ABAJO PARA VERSION CASTELLANA

La Bisbal de Falset és un poble i municipi de 218 habitants (2020) de la comarca del Priorat  situat a la profunda vall del riu Montsant i damunt d'una roca com diu la corranda popular: "la Figuera n’és molt alta –Cabacés molt amagat – la Bisbal en una roca i Margalef en un forat".

Situat a l'extrem nord-oest de la comarca, des de la seva declaració l’any 2002, és un dels nou pobles inclosos al Parc Natural de la Serra de Montsant. El seu terme municipal limita al nord amb el de Flix  i a ponent amb el de la Palma d'Ebre, tots dos pertanyents a la Ribera d'Ebre, però el tros del terme de Flix és una estreta llenca de terreny que arriba fins a la capçalera del riu de la Cana que la separa del terme de Bellaguarda, a les Garrigues. Aquest territori, molt allunyat del nucli urbà de Flix i molt més proper a la Bisbal, és majoritàriament de domini bisbalenc, tan per les propietats de les finques com pel traçat dels camins. Pel sud i per llevant limita amb els termes de Margalef i Cabacés, respectivament.

De 14 km² d'extensió molt accidentat i boscós, és el terme més petit de tots els que l’envolten i aquest és el motiu pel qual gran part de les seves finques i explotacions agràries es dispersin pels termes dels pobles veïns, especialment de la Palma d’Ebre i Flix, on es concentra més de la meitat de la producció agrària, la qual ha canviat radicalment en els últims vint anys, passant d’una agricultura majoritàriament de secà a una altra de regadiu, gràcies a la construcció de la presa de Margalef, al riu Montsant, i al pla de reg de les Garrigues Sud que s’abasteix d’aigua de l’Ebre. L’oli, la fruita dolça, els fruits secs, les hortalisses i algunes granges de vedells, porcs i conills són la base de la seva economia.

Els testimonis més antics de la població es localitzen a “El Planot” situat en el límit de Margalef i La Bisbal. Es tracta d’un assentament humà, en un indret estratègic, corresponent al paleolític mitjà (90.000 – 35.000 Ac) que va ser estudiat per Josep Mª Fullola. Segons Carmel Biarnès, el poble corresponia a “Mont Sacer”, una alqueria mora subjecta al cabdill d’Ascó, sota el domini del walí de Siurana. Encara es poden observar algunes restes de fortificacions àrabs, una xemeneia, portes (possiblement d’arc de ferradura) i un forn de terrissa. 

Després de la conquesta, Jaume II, l’any 1324, va establir el comtat de Prades en els vastos territoris entre els quals també s’incloïa aquest poble. A l'inici del segle XIII trobem constituïda plenament la baronia de Cabacés, on La Bisbal, anomenada La Bisbal de Cabacés durant un temps, hi va pertànyer. El titular de la baronia era el bisbe de Tortosa, del qual va prendre el nom de Bisbal. Durant la guerra del Francès, el poble fou cremat, així com profanat el temple parroquial, i durant la guerra Carlina i va haver més d’un afusellament. Als inicis de la Guerra Civil 1936-1939 van ser cremats els arxius municipal i parroquial, es destruïren els altars de l’església, i ja en la Batalla de l’Ebre, com gran part del poble, va ser blanc prioritari de les bombes que van provocar grans estralls, amb morts i ferits.

El nom de la Bisbal de Falset és compost. “La Bisbal” significa “la del bisbe” i pertanyia a l’antiga baronia de Cabacés, el baró de la qual era el bisbe de Tortosa i durant un temps portà el nom de “la Bisbal de Cabacés”. Contra el que hom pugui pensar, la segona part “de Falset” no és per la proximitat a la capital de la comarca, ja que totes dues poblacions es troben gairebé en extrems oposats, distanciats per 32 km. de revolts de carretera. Això comporta sovint, errors de localització pel qui ho desconeix.

Situada a la cruïlla de tres comarques, la Bisbal de Falset és una població que bascula sota les influències dels pols d’atracció del Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Terres de Lleida. Així trobem:

  1. Pertany a la província de Tarragona.

  2. Forma part de la comarca del Priorat

  3. Pertany al bisbat de Tortosa, amb tot el poder i la influència que històricament ha exercit sobre un poble de la baronia de Cabacés de la qual el bisbe n’exercí de baró fins a l’any 1970.

  4. Pertany a la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre; CAP de Flix i hospital de Mora d’Ebre, són l’escala sanitària superior a la local.

  5. La Granadella, a les Garrigues, i Falset, al Priorat, cobreixen el 1er i 2on nivell de l’ensenyament secundari.

  6. La construcció i millora de carreteres i de l’hospital de Mora d’Ebre, han convertit aquesta població en el primer centre comercial de referència dels bisbalencs en els darrers anys.

  7. Reus (60 Km.) i Lleida (56 km.) són les ciutats importants més properes, continuen tenint una important atracció i cobreixen les necessitats comercials, de serveis, esbarjo i culturals que Mora d’Ebre, Falset o Flix no poden oferir.

Aquesta complexitat ja va provocar molts dubtes en la divisió provincial de 1833, a l'hora d’adscriure el poble a la província de Lleida o a la de Tarragona, fet que es tornà a repetir en la ponència de la divisió comarcal de Catalunya de l’any 1936, sobre a quina comarca s’havia d’adscriure la Bisbal de Falset. Finalment, igual que Margalef, s’optà per la comarca del Priorat, ja que, en algun lloc els calia situar.

COM ARRIBAR

S'hi arriba per carretera des de Reus i Falset per la T-710 (Gratallops) i T-702 (Cabacés), des de Lleida per Les Garrigues (La Granadella i Bellaguarda) per la C-242 i T-713 (Margalef), des de Flix per la T-702 i des de Mora d’Ebre/Móra la Nova per la C-230 i T-714 (Vinebre i La Torre de l'Espanyol).

INSTAL·LACIONS

Ateneu Bisbalenc, (centre cultural i recreatiu) Piscina municipal, camp de futbol, pista poliesportiva, tres cases rurals i una agrobotiga.

FESTES

El segon diumenge d'agost hi ha un aplec a la Cova de Santa Llúcia. I el 8 de setembre és la Festa Major

LLOCS D'INTERÈS

Situada a 1'5 km del poble en direcció a Flix, hi ha la Cova de Santa Llúcia. En ella es venera la imatge d’aquesta santa i hi neix una petita font  on la gent es renta els ulls demanant la guarició dels mals de vista. A la tradicional tradició eremita s’hi ha afegit ser un lloc de memòria i record pel fet que, durant la batalla de l'Ebre (1938), acollí un hospital militar amb tres quiròfans, cent llits i sis equips quirúrgics mòbils. Uns plafons amb fotografies, documents i textos informen àmpliament del que allí succeí. La visita a la Cova la podem completar amb una visita al cementiri on estan enterrats gran quantitat de soldats i militars que allí hi van morir. Cova i cementiri formen avui, un conjunt històric i sentimental inseparables.

Vora el riu Montsant, poc abans d’entrar al poble, s’observen restes dels Molins de Lliura. Al carrer Major hi trobem l’Església de la Nativitat, d’estil neoclàssic però amb elements barrocs. Des dels carrers Metge Curcó i Enric Ventosa es contemplen espectaculars miradors de la vall i el Montsant. Com a tot el Parc Natural de Montsant el poble compta amb indrets naturals de gran bellesa, com la Cova Emboixa i la Cova Foradada. Els voltants del poble estan plens de camins i senders per on es poden fer nombroses excursions.

 

 

 

 

EL PUEBLO

La Bisbal de Falset es un pueblo y municipio de 218 habitantes (2022) de la comarca del Priorat situado en el profundo valle del río Montsant y encima de una roca como dice la copla popular: "la Figuera está muy alta -Cabacés muy escondido -la Bisbal en una roca y Margalef en un agujero ".
  Situado en el extremo noroeste de la comarca, desde su declaración en 2002, es uno de los nueve pueblos incluidos en el Parque Natural de la Sierra de Montsant. Su término municipal limita al norte con el de Flix y a poniente con el de la Palma de Ebro, ambos pertenecientes a la Ribera d’ Ebre, pero el trozo del término de Flix es una estrecha franja de terreno que llega hasta la cabecera del río de la Cana que la separa del término de Bellaguarda, en las Garrigues. Este territorio, muy alejado del núcleo urbano de Flix y mucho más cercano a la Bisbal, es mayoritariamente de dominio bisbalense, tanto por las propiedades de las fincas como por el trazado de los caminos. Por el sur y por el este limita con los términos de Margalef y Cabacés, respectivamente.

De 14 km² de extensión muy accidentado y boscoso, es el término más pequeño de todos los que le rodean y este es el motivo por el que gran parte de sus fincas y explotaciones agrarias se dispersen por los términos de los pueblos vecinos, especialmente de la Palma d'Ebre y Flix, donde se concentra más de la mitad de la producción agraria, que ha cambiado radicalmente en los últimos veinte años, pasando de una agricultura mayoritariamente de secano a otra de regadío, gracias a la construcción del embalse de Margalef, en el río Montsant, y al plan de riego de las Garrigues Sur que abastece de agua del Ebro. El aceite, la fruta dulce, los frutos secos, las hortalizas y algunas granjas de terneros, cerdos y conejos son la base de su economía.
Los testimonios más antiguos de la población se localizan en "El Planot" situado en el límite de Margalef y La Bisbal. Se trata de un asentamiento humano, en un lugar estratégico, correspondiente al paleolítico medio (90.000 a 35.000 Ac) que fue estudiado por Josep Mª Fullola. Según Carmel Biarnès, el pueblo correspondía a "Mont Sacer", una alquería mora sujeta al caudillo de Ascó, bajo el dominio del walí de Siurana. Aún se pueden observar algunos restos de fortificaciones árabes, una chimenea, puertas (posiblemente de arco de herradura) y un horno de barro.

Después de la conquista, Jaime II, en el año 1324, estableció el condado de Prades en los vastos territorios entre los que también se incluía este pueblo. Al inicio del siglo XIII encontramos constituida plenamente la baronía de Cabacés, donde La Bisbal, llamada La Bisbal de Cabacés durante un tiempo, perteneció. El titular de la baronía era el obispo de Tortosa, del que tomó el nombre de Bisbal. Durante la guerra de la Independencia, el pueblo fue quemado, así como profanado el templo parroquial, y durante la guerra Carlista tuvo más de un fusilamiento. En los inicios de la Guerra Civil 1936-1939 fueron quemados los archivos municipal y parroquial, se destruyeron los altares de la iglesia, y ya en la Batalla del Ebro, como gran parte del pueblo, fue blanco prioritario de las bombas que provocaron grandes estragos, con muertos y heridos.
El nombre de la Bisbal de Falset es compuesto. "La Bisbal" significa "la del obispo" y pertenecía a la antigua baronía de Cabacés, el barón era el obispo de Tortosa y durante un tiempo llevó el nombre de "La Bisbal de Cabacés". Contra lo que se pueda pensar, la segunda parte "de Falset" no es por la proximidad a la capital de la comarca, ya que ambas poblaciones se encuentran casi en extremos opuestos, distanciados por 32 km. de curvas de carretera. Esto conlleva a menudo, errores de localización por quien lo desconoce.
Situada en el cruce de tres comarcas, la Bisbal de Falset es una población que bascula bajo las influencias de los polos de atracción del Campo de Tarragona, Tierras del Ebro y Tierras de Lleida. Así encontramos:

1. Pertenece a la provincia de Tarragona.
2. Forma parte de la comarca del Priorat
3. Pertenece al obispado de Tortosa, con todo el poder y la influencia que históricamente ha ejercido sobre un pueblo de la baronía de Cabacés de la que el obispo ejerce de barón hasta 1970.
4. Pertenece a la Región Sanitaria de las Tierras del Ebro; CAP de Flix y hospital de Mora de Ebro, son la escala sanitaria superior a la local.
5. La Granadella, en las Garrigues, y Falset, en el Priorat, cubren el 1º y 2º nivel de la enseñanza secundaria respectivamente
6. La construcción y mejora de carreteras y del hospital de Mora de Ebro, han convertido esta población en el primer centro comercial de referencia de los bisbalencs en los últimos años.
7. Reus (60 Km.) Y Lleida (56 Km.) Son las ciudades importantes más cercanas, siguen teniendo una importante atracción y cubren las necesidades comerciales, de servicios, esparcimiento y culturales que Mora de Ebro, Falset o Flix no pueden ofrecer.

Esta complejidad ya provocó muchas dudas en la división provincial de 1833, a la hora de adscribir el pueblo en la provincia de Lleida o en la de Tarragona, hecho que se volvió a repetir en la ponencia de la división comarcal de Cataluña del año 1936, sobre a qué comarca debía adscribirse la Bisbal de Falset. Finalmente, al igual que Margalef, se optó por la comarca del Priorat, ya que, en algún lugar habían de situarse.

 

COMO LLEGAR

Se llega por carretera desde Reus y Falset por la T-710 (Gratallops) y T-702 (Cabacés), desde Lleida por Les Garrigues (La Granadella y Bellaguarda) por la C-242 y T-713 (Margalef ), desde Flix por la T-702 y desde Mora de Ebro / Mora la Nova por la C-230 y T-714 (Vinebre y Torre del Español).

 

INSTALACIONES

 

Ateneo Bisbalenc, (centro cultural y recreativo) Piscina municipal, campo de fútbol, ​​pista polideportiva, tres casas rurales y una agrotienda.

 

FIESTAS

 

El segundo domingo de agosto hay un encuentro en la Cueva de Santa Lucía. Y el 8 de septiembre es la fiesta mayor

 

LUGARES DE INTERES

 

Situada a 1'5 km del pueblo en dirección a Flix, está la Cueva de Santa Lucía. En ella se venera la imagen de esta santa y nace una pequeña fuente donde la gente se lava los ojos pidiendo la curación de los males de vista. A la tradicional tradición eremita se ha añadido un lugar de memoria y recuerdo por el hecho de que, durante la batalla del Ebro (1938), acogió un hospital militar con tres quirófanos, cien camas y seis equipos quirúrgicos móviles. Unos paneles con fotografías, documentos y textos informan ampliamente de lo que allí sucedió. La visita a la Cueva la podemos completar con una visita al cementerio donde están enterrados gran cantidad de soldados y militares que allí murieron. Cueva y cementerio forman hoy, un conjunto histórico y sentimental inseparables.

Cerca del río Montsant, poco antes de entrar en el pueblo, se observan restos de los Molinos de Libra. En la calle Mayor encontramos la Iglesia de la Natividad, de estilo neoclásico pero con elementos barrocos. Desde las calles Médico Curcó y Enrique Ventosa se contemplan espectaculares miradores del valle y el Montsant. Como todo el Parque Natural de Montsant el pueblo cuenta con lugares naturales de gran belleza, como la Cueva Emboixa y la Cueva Foradada. Los alrededores del pueblo están llenos de caminos y senderos por donde se pueden hacer numerosas excursiones.